QUAN ERA NEN@

M’enrecordo que quan era nena em sentia molt feliç i contenta rodejada de la meva família al complert. M’encantava jugar amb els meus germans grans.I a l’estiu al poble amb les meves cosinesque sempre anàvem a la piscina després de fer els quaderns de deures. Els meus jocs preferits eren les nines, com les Nancys, les Barriguitas, les Barbies, la Cuineta amb la seva fireta i feia veure que cuinava amb menjar de veritat que em donava ma mare. També jugava molt amb les construccions de castells Exin Castillos, i sempre pintava amb aquarel·les o maquillava les nines amb les pintures de la Srta Pepis.

A la tele m’agradava mirar la Cometa, la bola de Cristal, era fan del Petete i tenia el nino per jugar. Emrecordo dels pallassos Miliki, Fofó i Milikito, el Naranjito que era la mascota del mundial i tenia el nino que li donaves corda i caminava.No em perdia ni un episodi de la Pippi Calzaslargas, i tots els dibuixos en general.

Recordo que sempre demanava nines que tinguéssin música de corda, em tranquil·litzava molt sentir-la i podia passar estones amb els joiers oberts escoltant la musiqueta de la caixa.

PROJECTE FINAL

Herve Tullet

QUARTA SESSIÓ

 

 

 

La primera imatge és la que la meva companya va retallar i em va canviar per la meva. A la segona imatge observem l’objecte amb el que s’ha convertit, una guitarra.

TERCERA SESSIÓ

 

CONTE DEL PUNT PETIT:

Vet aquí que una vegada hi havia un punt petit, no era un punt qualsevol…Aquest punt era únic; era un punt molt especial, fet a mà, foradat i que un dia havia estat de color vermell…

Al punt, no li agradava pas ser petit i menys de color  vermell. Ell pensava que no es podia ser tant estrident!!!

Per això un bon dia va decidir tornar-se rosa, va mirar al seu entorn i va veure que de color rosa es vivia molt millor, llavors va decidir que també volia ser més gran, així que va començar a escampar-se en rodó i es va fer una miqueta més gran. Amb els dies va veure que el seu color rosa encara el veia massa fort, va decidir que es barrejaria amb una mica de blanc i es va tornar rosa pàlid…amb la barreja es va alegrar molt, perquè a més a més havia crescut.

Tot i tenir ja la mida que volia i ser de color rosa pàlid, que era molt més bonic a ulls de tots, va decidir que volia fer-se més gran…va continuar creixent i amb els dies va anar probant tot tipus de barreges de colors…i no content amb cap dels colors que li havia sortit, va decidir que volia ser blau marí com el mar quan casi ja és de nit.

El punt era molt gros, estaba molt content amb tot el que havia aconseguit, però no acabava de ser feliç del tot…Ell volia ser més lliure, pensava que el mar era molt privilegiat perquè es bellugava tot irissat i es calmava quan volia, llavors va voler probar què se sentia sent el mar, va començar a bellugar-se i a desfer-se en rodó amunt i avall fins que es va tornar un fil d’ones que es movien i es desfeien cada cop que el punt es movia…

Quan ja no se sabia ni quina forma tenia, el punt desfilat, va començar a plorar…no trobava consol, el punt no sabia què tenia…llavors, va començar a pensar…i es va recordar de quan era petit…tant rodonet i boniquet…El punt es va donar compte que allò era el que desitjava realment….volia ser petit…llavors es va quedar adormit, entre llàgrimes i fils blaus…

L’endemà quan es va despertar, va tenir una gran alegria!!!  S’havia convertit en el punt petit que ell sempre havia desitjat….i a més ara ja no era de color vermell estrident, sinó que era blau com el mar quan casi ja és de nit.

SEGONA SESSIÓ

Vaig fer el meu autorretrat amb material de desfeta, posant com a components objectes que van ser sel.leccionats amb ordre segons el meu criteri i ténen a veure amb la meva fesomía tal com jo em veig i amb la meva manera de ser, amb els objectes que més m’agraden i em poden descriure. Vaig utilitzar la cinta per fer el contorn de la cara i el cabell en forma de monyo o cua com porto habitualment, els meus ulls són dos botons que em recorden sempre veure la mare fent costura i que jo hi passava llargues tardes jugant. Com a nas vaig posar-me una nou, que és l’arbre que tinc al tros i és petit i rodó com el meu. Les galtes les tinc molt rodones i com que m’agradent molt els dolços m’hi vaig posar dos caramels. La boca una pinça d’estendre roba i a part de fer treballs manuals amb les pinces també s’assembla a la meva boca perquè de vegades hauria d’apendre a callar una miqueta més. A la boca m’hi vaig posar un altre caramel i és perquè em considero una noia molt dolça. I em vaig posar ninotets i borles al cabell perquè m’encanten els passadors i clips i a la vegada és la manera d’expressar com m’agrada ser de nena. El molonet de vent penso que és perquè m’agrada molt imaginar.

IMATGES DE CARES QUE VEIG EN ELS OBJECTES:

1. Primera imatge: El pa

Aquesta imatge és un pa artesà i sembla la cara de la lluna dormint, es pot observar que té dos ulls tancats, un nas força pronunciat al mig i una boqueta mig badant i no cal dir que és rodó com la lluna quan fa el ple.

2.Segona imatge: El radiocassette

Aquesta imatge és un radiocassette vell que vaig trobar al tros, em recorda moltíssim al E.T. per la forma  allargada que em recorda el seu cap, té dos ulls petits, brillants i profunds i una boca allargada vermella al mig i sembla que estigui somrient. Les ínies de la ràdio de buscar l’emisora em recorden les arruguetes que se li feien al cap.

3.Tercera imatge: Els mitjons i les pinces

Aquesta imatge són dos mitjons imparells amb dues pinces d’estendre roba, sembla un cargol que es va arrossegant per terra amb banyes de colors.

LES MEVES MANS

Asseguda al llit, mirant i admirant les meves mans he pogut contemplar el pas del temps, m’ha vingut el record de quan tenia tres anys, a la mà esquerra és on he vist aquelles marques que m’acompanyen des d’aquell dia que em vaig rampar, són cicatrius petites i esmunyides, gairebé el pas del temps les ha anat camuflant entre la pell i les línies de les mans. Són allí recordant-me la meva infantesa, records que no són gaire agradables però que ja estàn superats. La meva mà dreta és la meva millor defensa, acompanyada sempre de l’esquerra, elles formen el millor equip que tinc per poder realitzar totes aquelles tasques que vull portar a terme. Des del dit gros al més petit m’ajuden al meu dia a dia. Les meves mans són petites, de dits rabassuts i prims però això no les impedeix de ser per mi les més fortes. Espero que tal i com formen part de mi segueixin així per sempre ajudant-me acompanyades pel sentit del tacte, desitjo que pugui sentir a través d’elles tot el que la vida ens va mostrant.

PRIMERA SESSIÓ

1. La meva fotografia m’inspira alegria, confiança, felicitat, caliu, ganes de viure, il.lusió, emoció, protecció, tendresa, afecte, benestar.

2.Tres coses que no havia fet mai:

1. Anar a buscar castanyes a la muntanya.
2. Tastar el garrí al forn.
3. Fer llenties a la Catalana.

3. No m’havia fixat mai que la pèrgola de la meva plaça tenia llum.

QUAN ERA NEN@

Quan era nena m’agradava estar rodejada de la meva família, recordo una infància feliç en un entorn molt bonic.M’agradava jugar amb els meus germans grans a exin castillos i que em féssin jocs de portar-me a caball o sobre la bicicleta. M’encantaba jugar amb les nines, sobretot les Nancys, Barriguitas, Barbies i tot tipus de nines. M’encantava jugar a la cuineta i la seva fireta i sempre demanava a la mare menjar de veritat per fer veure que cuinaba. Pintar també m’agradava molt i sempre pintaba amb aquarel.les o maquillaba les nines amb les pintures de la Srta. Peppis.

De la televisió m’enrecordo que veia La Cometa, dibuixos com Barney i Flappy, Jack i Nuca i La bola de Cristal, m’encantaba l’Alaska. M’enrecordo dels Pallassos de la tele Miliky, Fofó i Milikito, i que per casa tenia el seu poster, i també del Naranjito que era la mascota del mundial del 1982 i en tenia un que li donava corda i caminava. En general m’agradaven tots els dibuixos que feien.